Pàgines

diumenge, 21 d’abril del 2013

El meu primer intent de timelapse nocturn

Ahir a la tarda vaig carregar el cotxe i me'n vaig anar a la muntanya amb la intenció de fer un timelapse des de que es pongues el sol, fins que tornes a sortir aquest mati (aquestes eren les previsions)

I bé, vaig anar, a les  7:30 vaig començar a fer fotos:
Com es pot veure vaig falcar el trípode amb claus i rocs, ja que feia bastant vent, i s'hi havia de passar tota la nit.
Utilitzant un intervalòmetre que em vaig comprar per a l'ocasió, vaig programar que cada 30" fes una foto, i al ser la posta de sol que la llum va canviant contínuament, vaig programar la càmera amb prioritat al diafragma, com que tenia el objectiu 14-24 a 14 no tenia molts problemes de enfoc.

De mentres la càmera anava disparant, vam muntar la tenda:
Després vam sopar i anar esperant que es fes fosca nit. I menters ens esperàvem vam tenir una visita inesperada, però benvinguda, una guineu ens va venir a ensumar el sopar que ja ens havien menjat, després a la nit ens ha despertat 2 o 3 cops picant a la tenda, però res no suportable :)

Un cop es va fer de nit total, vaig tornar a programar la càmera, vaig posar igualment 30" d'interval, en canvi l'exposició la vaig posar en manual, i com que volia que es vegues bé la via lactea, vaig pujar la ISO a 6400, el diafragma obert a 2.8, i el temps d'obturació uns 15", i a part vaig habilitar en le menú de la càmera la reduccion de ruido per llarga exposició.
El problema va ser que fins a les 4 de la matinada  no marxava la lluna, i clar, la via lactea no es veia, per contra es veia tota la muntanya com si fos de dia.
I la segona i gran "sorpresa" de la nit, va ser per allà a la 1 de la matinada que em vaig despertar i no senti la càmera disparar, vaig mirar que estes al seu lloc i per sort si que hi era, però degut al fred, es van esgotar les 2 bateries que tenia de cop, es van quedar les 2 a una línia. I vaig agafar la càmera i la vaig guardar a la tenda i les bateries a les butxaques, ja que dormir dins el sac, però amb anorac, ja que estàvem a sota zero.
I bé a les 4:30 que ja havia marxat la lluna ho vaig tornar a intentar, el trípode que estava a fora tenia gebra per sobre.
I vaig tornar a posar la càmera, i allà la vaig deixar havíem quanta estona durava mes o menys devia durar una mitja horeta, però com a mínim alguna foto ha sortit, com aquesta:

Degut al fred ja no he tornat a dormir, però m'he quedat a dins del sac, i quan m'he "despertat" que ja es feia de dia he tornat a re-programar la càmera de la mateixa forma que ho vaig fer per la posta del sol.



Al final enlloc de tenir un timelapse Sencer n'he acabat fent trossos, però dels errors es com més s'aprèn!